L’IcEO crida les autoritats a defensar l’occità davant les agressions

La recent sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l’Estatut, així com les sentències del Tribunal Suprem (TS) posant en qüestió el model lingüístic català, han aixecat la veda d’alguns grups en contra de la convivència lingüística a Catalunya. Alguns d’aquests grups, molt minoritaris però amb una incansable activitat, han demanat a la Defensora del Pueblo que recorri la “llei de l’Occità, aranès a l’Aran”, davant del TC. No serà el darrer atac que patirà la llengua occitana, oficial a Catalunya i parlada per una població gens menyspreable de Catalunya, de França i d’Itàlia.

Davant d’aquestes amenaces, l’Institut català d’Estudis Occitans (IcEO) vol fer públic el següent comunicat:

  1. Denunciem la irresponsabilitat i la perillositat que suposen aquestes accions dutes a terme per grups que només persegueixen la destrucció de la convivència a Catalunya i el retorn a temps pretèrits. Cal respondre davant cada agressió i no menystenir la seva voluntat de trencar el nostre país per la meitat. Cal no abaixar la guàrdia davant aquests elements.
  2. L’occità, conegut amb el nom d’aranès a la Val d’Aran, és una llengua oficial a tot el Principat, segons estableix l’Estatut d’Autonomia i aplica la “llei de l’Occità, aranès a l’Aran” aprovada pel Parlament de Catalunya el 22 de setembre de 2010 amb els vots de CiU, el PSC, ERC i ICV. Aquests partits sumen una majoria amplíssima de la cambra, la qual cosa demostra el gran suport social a l’adopció d’una tercera llengua oficial. És, doncs, obligació també d’aquests partits la defensa de l’occità.
  3. En conseqüència, també instem les administracions afectades, en aquest cas la Generalitat de Catalunya i el Conselh Generau d’Aran, a emprendre totes les accions legals necessàries per evitar la politització de la llengua occitana i les agressions que pugui patir.

Institut Català d’Estudis Occitans (IcEO)
Barcelona, 16 de gener de 2010

Advertisements
Posted in Non pas classificat | 1 comentari

COMUNICAT DER INSTITUT CATALAN D’ESTUDIS OCCITANS

Pr’amor dera remesa peth Partit Popular de Catalonha deth « Projècte de Lei der Aranés » ath Conselh de Garanties Estatutàries, e donques der ajornament, e dilhèu der avortament, dera sua promulgacion pendent era presenta legislatura, es membres der Institut Catalan d’Estudis Occitans (IcEO) que hèm publica era nòsta solidaritat damb eth pòble dera Val d’Aran.

Er IcEO qu’exprimim era nòsta disponibilitat a segondar e sostier es iniciatiues emprenudes pes ciutadans d’Aran e es sòns representants en defensa deth sòn dret inalienable a protegir, favorir e garantir legaument era plea normalitat dera sua lengua en toti es encastres e usatges sociaus.

Que consideram especiaument perjudiciau era esturmentalizacion partidista d’ua proposicion legislatiua a on, peth prumèr còp en mès de 30 ans, s’abordaue era egalitat en drets lingüistics des Catalans e des Aranesi, mès que mès vista era transcendéncia e era projeccion qu’aguesta lei ei aperada a auer en Occitània tota.

Qu’aperam, donques, era comunitat occitana e es occitanistes a rejúnher era manifestacion unitària deth pròplèu dia 10 de junhsèga.

Barcelona 2 de junhsèga 2010

(català)

COMUNICAT DE L’INSTITUT CATALÀ D’ESTUDIS OCCITANS

Arran de la tramesa pel Partit Popular de Catalunya del « Projecte de Llei de l’Aranès » al Consell de Garanties Estatutàries, i doncs de l’ajornament, i potser de l’avortament, de la seva tramitació durant la present legislatura, els membres de l’Institut Català d’Estudis Occitans (IcEO) fem pública la nostra solidaritat amb el poble de la Vall d’Aran.

Des de l’IcEO expressem la nostra disponibilitat a secundar i donar suport a les iniciatives empreses pels ciutadans d’Aran i els seus representants en defensa del seu dret inalienable a protegir, impulsar i garantir legalment la plena normalitat de la seva llengua en tots els àmbits i usos socials.

Considerem especialment lesiva la instrumentalització partidista d’una proposta legislativa en què, per primera vegada en més de 30 anys, s’abordava l’equiparació dels drets lingüístics dels catalans i dels aranesos, més que més atenent la transcendència i la projecció que aquesta llei està cridada a tenir arreu d’Occitània.

Cridem, per tant, la comunitat occitana i els occitanistes a concórrer també a la manifestació unitària del proper dia 10 de juliol.

Barcelona 2 de juliol de 2010

Posted in Comunicats, Lei der occitan, aranés en Aran | Deishar un comentari

QUALQUES CONSIDERACIONS GENERICAS A PREPAUS DE L’ABANSPROJÈCTE DE LEI DE L’ARANÉS

«Planas, levatz-vos…!
Montanhas, baissatz-vos…!»

A legir l’ensemble d’articles prepausats dins aquel abansprojècte de lei, i a quicòm que truca : aquò’s l’emplec trantalhant d’«occitan» e «aranés» dins un bon pro d’articles, coma s’èran de realitats lingüisticas desparièras, çò que per un tèxt que sa tòca es de venir lei e, donc, de servir a metre las causas en clar, es quicòm d’estonant e que pòt pas que nos inquietar…

A començar per lo títol d’aquel abansprojècte de lei «de l’aranés», çò que seriá plan s’òm pensava pas qu’a l’Aran —e mai encara, coma se lo monde en Aran èran pas interessats a l’anar d’Occitania tota…—, mas que, compte tengut de sa projeccion dins lo Principat, ont l’occitan dins tota sa riquesa a totjorn agut drech a un agach atentiu e solidari, sembla far cort (o costièr…).

Es verai qu’òm garda l’unitat de la lenga dempuèi lo preambul (p. 3), mas de prepausar (cap. I, art. 4.3) que en Catalonha siá «er Institut d’Estudis Aranesi, o era institucion designada peth Conselh Generau qu’assumisque era autoritat lingüistica en relacion damb er aranés, fixe es convencionalismes d’usatge e aconselhe es institucions publiques en relacion damb er usatge corrècte der aranés», e mai que «es usatges lingüistics de totes es administracions publiques, e des entitats autonòmes, es enterpreses e es autes entitats e institucions que ne depenen, atau coma des centres d’ensenhament publics e privadi e des mejans de comunicacion de titolaritat publica» sián someses a «es critèris establidi pera institucion prevista en apartat anterior», pòt pas que nos fa soscar e nos demandar s’aquò vòl dire qu’en Catalonha caldrà qu’òm se tenga a la nòrma aranesa, per dire d’èstre dins çò qu’es la lei, o benlèu qu’òm deurà cercar dins l’avenir d’autras referéncias academicas per sas autras variantas.

O son pas que las entitats publicas o dependentas de l’administracion qu’i seràn obligadas?

Tanben, lo recors dins un fum d’articles a la sola designacion d’«aranés» o lo biais qu’òm a de l’emplegar sèmblan assolidar l’existéncia d’una entitat lingüística a despart de «l’occitan»… Aital, d’escriure que «es poders publics, enes sues accions de promocion e de foment der usatge der aranés, auràn tostemp en compde era unitat lingüística damb er occitan e ne haràn difusion» (cap. I, art. 4.1) poiriá far pensar a d’unes qu’avèm aquí doas entitats desparièras, çò que seriá pas possible s’òm parlava «dera unitat lingüística der occitan».

Quin que siá, i auriá de qué se susprene se l’Estatut parlava d’«occitan» coma lenga oficiala mas, dins la seguida, la lei «de l’aranés» ne concebèsse pas que la varianta aranesa, çò que revendriá a dire que la Generalitat de Catalonha se balhava lo drech de reconéisser pas de tèxtes redigits en valencian, per exemple!

A nòstre vejaire, seriá plan mai clar e copariá cort a tota confusion se, dins l’abansdire, òm afortissiá que «aranés», aquò’s lo nom qu’òm balha en Aran a l’occitan, mas que dins lo restant de l’abansprojècte òm parlèsse d’«occitan» e pas mai, çò qu’empachariá pas la plena reconeissença de la varianta aranesa.

Nos fa migrar, encara, lo pauc de plaça qu’òm i fa a la lenga occitana e son dinamisme cultural per tot çò que reven al Principat, fòra l’Aran, coma se lo redactor, crentós, de paur de s’espandir pus que la flaçada, o pas gaire assabentat sus la riquesa de la lenga e son reviscòl, aviá aimat melhor de se téner a qualques consideracions genericas que risquèssen pas de forçar tròp los elegits, un jorn…

Sufís pas, de dire quicòm de cent en quaranta o de mandar de proclamas al solelh se après, dins lo cadajorn dels ciutadans catalans, tota aquela dinamica culturala demòra a l’ombra, estremada, coma fins ara.

Aquò’s mai qu’evident e vos crèba los uèlhs s’òm pensa a un article coma lo 22, dins lo cap. VII, que pòrta sus las activitats e equipaments culturals, lo sol airal ont l’occitanisme (literari, musical…) s’es fargada una tradicion espectaclosa. A legir aquel article, semblariá que l’estrambòrd creatiu occitan, ambe de centenats de grops musicals e una produccion literària pro fòrta, i es per res, e que fin finala la lei pòt pas que se clinar sus la sola produccion aranesa –çò que, a son torn, botariá catalans e araneses dins un espandi puslèu estequit.

Avèm de mal a comprene, aital, qu’òm pòsca en Catalonha, ont l’occitan es lenga oficiala, i promòure la revirada en aranés d’obratges redigits en d’autras lengas (cap. VII, art. 22.2.c) alara que la revirada en lenga catalana de tèxtes occitans es pas tant solament considerada.

E qué ne dire de la limitacion, dins l’art. 8 del cap. II, a l’emplec de la sola varianta aranesa dins de documents publics o privats per ne garantir la reconeissença?

Tanben, e mai s’es verai, coma òm afortís a la pag. 1,  qu’a l’ora d’ara la lenga occitana manca d’una autoritat lingüística unenca que siá estada reconeguda dins tot l’airal —çò que fin finala se passa tanben en cò nòstre, de Salses a Guardamar…—, es plan conegut que l’occitan s’es balhada dempuèi las annadas 30 una normativa qu’a capitat a se socializar e qu’es pro sopla per se plegar a totes los parlars. Cresèm, donc, que la reconeissença de l’Institut d’Estudis Araneses (IEA) coma autoritat lingüística per tot çò que pòrta sus l’aranés en Catalonha (cap. I, art. 4.3) deuriá se complementar ambe la mencion de la futura Acadèmia Occitana de la Lenga (AOL) qu’es a mand de se constituir e que deu prene lo relais del Conselh de la Lenga Occitana. Se que non, semblariá qu’aquela reconeissença de l’IEA siá estat un afar de temps e qu’a calgut al legislator de far al mai córrer…, per dire d’èstre pas pres en retard.

Tanben, caldriá que las universitats catalanas e d’endacòm mai —son pas tantas…— ont l’occitan es lenga ensenhada i foguèssen per quicòm, al nom de son ròtle academic e scientific, dins aquel afar, coma se passa en País Valencian.

Òm diriá encara que, al moment de soscar a çò que vòl dire juridicament aquela reconeissença de l’oficialitat de l’occitan en Catalonha, los redactors de l’abansprojècte n’an redusit la portada al drech natural dels abitants d’Aran, del temps que doblidavan l’interès que l’occitanitat, pr’amor justament de sa complexitat e sa riquesa, pòt aver suls ciutadans de Catalonha tota. D’aquel interès n’es la pròva, se pròva n’en caliá, la longa tradicion de relacions occitanocatalanas que s’es debanada tot lo long de las darrièras cent cinquanta annadas, e mai se aquela dinamica a patit bravament d’una longa seguida de malastrosas reviradas istoricas. La botar a despart, aquela rica dinamica culturala, revendriá a remandar al recanton de l’anecdòta o la pichòta istòria l’interès qu’i portèron de monde coma Jacint Verdaguer, Prat de la Riba, Joan Maragall, Carles Riba, Josep Carbonell, J.V. Foix, Josep Carner, Tomàs Garcés, Joan Corominas o lo quite Pompeu Fabra, per pas parlar de Francesc Pelai i Briz, Francesc Bartrina, Josep Soler i Miquel, Francesca de Bonnemaison, Guillem Colom, Mª Aurèlia Capmany, Xavier Fàbregas o Jordi Ventura, per exemple.

Per far cort : auriam mai aimat que l’ensemble de l’abansprojècte aguèsse l’anar regde e coratjós de l’art. 24, qu’enrega sens paur aquela dinamica panoccitana, en tot se balhar lo drech d’agachar l’occitanitat en grand, per dessús «aqueras montanhas».

Cresèm, donc, que çò mai ric d’avenir, ara que lo moment es vengut de se fargar una aisina legala que servisca a alandar d’espandis novèls e pas a nos embarrar, es de considerar en Catalonha la lenga occitana dins tota sa diversitat e riquesa, compte tengut de sa dinamica culturala e sas potencialitats, per dire de pas metre lo carri abans los buòus…

Preu per preu, sabates grosses!

Barcelona, 8 de desembre del 2009

Aitor Carrera i Baiget
Ferriol Macip i Bonet
Josep Mª Milla Saldón
Anton Rossell i Mazo
Rafèu Sichèl
Jaume Figueras i Trull

al nom dels membres del Burèu Central de l’Institut catalan d’Estudis Occitans (IcEO)

Posted in Comunicats, Lei der occitan, aranés en Aran | Deishar un comentari